Ⅰ.Què són les proves no destructives?
En termes generals, les proves no destructives utilitzen les característiques del so, la llum, l'electricitat i el magnetisme per detectar la ubicació, la mida, la quantitat, la naturalesa i altra informació relacionada de defectes propers a la superfície o interns a la superfície del material sense danyar el material. .Les proves no destructives tenen com a objectiu detectar l'estat tècnic dels materials, inclòs si estan qualificats o tenen una vida útil restant, sense afectar el rendiment futur dels materials. Els mètodes de prova no destructius comuns inclouen proves ultrasòniques, proves electromagnètiques i magnètiques prova de partícules, entre les quals la prova ultrasònica és un dels mètodes més utilitzats.
Ⅱ. Cinc mètodes de prova no destructius comuns:
1.Definició de la prova ultrasònica
La prova ultrasònica és un mètode que utilitza les característiques de les ones ultrasòniques per propagar-se i reflectir-se en materials per detectar defectes interns o objectes estranys en els materials. Pot detectar diversos defectes, com ara esquerdes, porus, inclusions, soltes, etc. La detecció de defectes per ultrasons és adequada per a diversos materials, i també pot detectar el gruix de materials, com ara metalls, no metalls, materials compostos, etc. és un dels mètodes més utilitzats en assaigs no destructius.
Per què les plaques d'acer gruixudes, les canonades de paret gruixuda i les barres rodones de gran diàmetre són més adequades per a la prova UT?
① Quan el gruix del material és gran, la possibilitat de defectes interns com ara porus i esquerdes augmentarà en conseqüència.
②Les forjades es fabriquen mitjançant un procés de forja, que pot causar defectes com ara porus, inclusions i esquerdes dins del material.
③Les canonades de paret gruixuda i les barres rodones de gran diàmetre s'utilitzen generalment en estructures d'enginyeria exigents o situacions que suporten una gran tensió. La prova UT pot penetrar profundament en el material i trobar possibles defectes interns, com esquerdes, inclusions, etc., que és crucial per garantir la integritat i la seguretat de l'estructura.
2. Definició de la PROVA PENETRANT
Escenaris aplicables per a la prova UT i la prova PT
La prova UT és adequada per detectar defectes interns dels materials, com ara porus, inclusions, esquerdes, etc. La prova UT pot penetrar el gruix del material i detectar defectes dins del material emetent ones ultrasòniques i rebent senyals reflectides.
La prova PT és adequada per detectar defectes superficials a la superfície dels materials, com ara porus, inclusions, esquerdes, etc. La prova PT es basa en la penetració de líquids a esquerdes o defectes superficials i utilitza un revelador de color per mostrar la ubicació i la forma dels defectes.
La prova UT i la prova PT tenen els seus propis avantatges i desavantatges en aplicacions pràctiques. Trieu el mètode de prova adequat segons les diferents necessitats de prova i característiques del material per obtenir millors resultats de prova.
3.Prova de corrents de Foucault
（1）Introducció a la prova ET
ET Test utilitza el principi de la inducció electromagnètica per apropar una bobina de prova que transporta corrent altern a una peça de treball conductora per generar corrents de Foucault. A partir dels canvis en els corrents de Foucault, es poden inferir les propietats i l'estat de la peça.
(2) Avantatges de la prova ET
ET Test no requereix contacte amb la peça o el medi, la velocitat de detecció és molt ràpida i pot provar materials no metàl·lics que poden induir corrents de Foucault, com el grafit.
（3）Limitacions de la prova ET
Només pot detectar defectes superficials dels materials conductors. Quan s'utilitza una bobina de tipus passant per a ET, és impossible determinar la ubicació específica del defecte a la circumferència.
(4) Costos i beneficis
ET Test té un equip senzill i un funcionament relativament fàcil. No requereix formació complicada i pot realitzar proves en temps real ràpidament al lloc.
El principi bàsic de la prova PT: després que la superfície de la peça estigui recoberta amb colorant fluorescent o colorant de color, el penetrant pot penetrar als defectes d'obertura de la superfície durant un període d'acció capil·lar; després d'eliminar l'excés de penetrant a la superfície de la peça, la peça es pot aplicar a la superfície. De la mateixa manera, sota l'acció del capil·lar, el revelador atraurà el penetrant retingut en el defecte i el penetrant es filtrarà de nou al revelador. Sota una determinada font de llum (llum ultraviolada o llum blanca), es mostraran les traces del penetrant al defecte. , (fluorescència groc-verd o vermell brillant), detectant així la morfologia i la distribució dels defectes.
4.Assaig de partícules magnètiques
La prova de partícules magnètiques" és un mètode d'assaig no destructiu d'ús habitual per detectar defectes superficials i propers a la superfície en materials conductors, especialment per detectar esquerdes. Es basa en la resposta única de les partícules magnètiques als camps magnètics, que permet la detecció efectiva de defectes del subsòl.
5.PROVA RADIOGRÀFICA
（1）Introducció a la prova RT
Els raigs X són ones electromagnètiques amb una freqüència extremadament alta, una longitud d'ona extremadament curta i una gran energia. Poden penetrar objectes que no poden ser penetrats per la llum visible i patir reaccions complexes amb els materials durant el procés de penetració.
(2) Avantatges de la prova RT
La prova RT es pot utilitzar per detectar defectes interns dels materials, com ara porus, esquerdes d'inclusió, etc., i també es pot utilitzar per avaluar la integritat estructural i la qualitat interna dels materials.
(3) El principi de la prova RT
La prova RT detecta defectes dins del material emetent raigs X i rebent senyals reflectides. Per a materials més gruixuts, la prova UT és un mitjà eficaç.
（4）Limitacions de la prova RT
La prova RT té certes limitacions. A causa de les seves característiques de longitud d'ona i energia, els raigs X no poden penetrar en determinats materials, com el plom, el ferro, l'acer inoxidable, etc.
Hora de publicació: 12-abril-2024